Per escriure l'article “L'ús de les xarxes socials als mitjans de comunicació catalans”, una col•laboració entre el bloc de la Generalitat de Catalunya i Escacc (article que publiquem en quest butlletí de l’ACPG d’avui). Per a fer-lo, es va passar un qüestionari als responsables de xarxes socials d'alguns dels mitjans catalans amb més presència digital (TV3, La Vanguardia, El Periódico, Ara, El Punt Avui, Vilaweb i Nació Digital). L'article esmentat és un resum de les seves declaracions. Pel seu interès, reproduïm també l’entrevista feta a un dels associats a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, Jordi Font, responsable d’estratègia digital del Grup Nació Digital.

Quines xarxes o eines 2.0 utilitzeu al vostre mitjà? De quines n'esteu més satisfets i per què?

Al Grup Nació Digital utilitzem Twitter, Facebook, Flickr... estem provant altres xarxes però de moment de forma interna.

Quines de les xarxes que utilitzeu creieu que aporten més al producte periodístic, i per què?

Cada una aporta, és cert que de diferent forma, potser pel moment que vivim Twitter és la que aporta més conversa però nosaltres a Facebook també rebem molts inputs.

Articuleu la vostra estratègia digital a través d'un ‘community manager’ (o, similar) o ho feu d'una manera més transversal, de manera que tot l'equip s'hi impliqui?

D'entrada ho fem de forma transversal tot i que darrerament tenim un responsable, no en diria 'community manager' però si una persona que supervisa i ajuda als periodistes a treballar a les xarxes socials. En la part tecnològica tenim ben treballat que ens suposi poc temps el poder publicar a les xarxes socials i això és un punt fort.

Quines són les principals dificultats que detecteu a la vostra redacció respecte a l’ús de les xarxes socials?

La coordinació amb els equips de periodistes, ser capaços de tenir una estratègia comuna i amb objectius clars.

La falta de temps i la dispersió són els principals inconvenients en l’ús de les xarxes socials? O, en mencionaries d’altres?

La falta de temps sí que és un problema. Tenim una redacció on els periodistes treballen molt cada dia i, per tant, a vegades el tema xarxes queda en darrera instància.

Quan creus que l’activitat d’un treballador a les xarxes pot xocar amb els interessos de l’empresa? Quins són els límits o les línies que no es poden traspassar o que cal tenir en compte?

Més que l'activitat d'un treballador el que ens trobem darrerament és la mala praxis de no citar l’origen de les informacions. Això passa perquè altres mitjans repliquen immediatament el que publiques i un cop dins de Facebook, per exemple, queda molt difosa la font i la tasca del periodista. La línia sobre el periodista i la persona, imaginem coses publicades a títol personal, si que és molt fina i és un tema que caldrà anar aprenent. Penso que és difícil marcar pautes... sempre hi ha excepcions.

Teniu algun manual o codi intern de bones pràctiques (guies d’usos i estils)? Si és així, es poden consultar públicament o són exclusivament d’ús intern?

Sí, tenim documents de treball. De moment a nivell intern. Nosaltres publiquem una memòria anual on sí que hi publiquem informació estadística, també de xarxes socials.

Recomana un mitjà que creguis que està utilitzant bé les xarxes socials i digues per què.

Em costaria a nivell català trobar un bon exemple. Hi ha episodis concrets que si, però de manera contínua crec que no. En canvi penso que hi ha periodistes que si que ho fan bé.

Esmenta alguns dels principals indicadors que cal tenir en compte per valorar l'ús que el mitjà fa de les xarxes.

Viralitat, informacions que ens aporten els amics, seguidors, a les xarxes socials... Qualitatius i quantitatius. Penseu que nosaltres tenim diferents tipus de lectors. Persones que cerquen molta informació de proximitat i persones que segueixen la nostra capçalera nacional. En el moment que segueixen una cosa i l'altra tenen comportaments molt diferents.

Dediqueu algun espai web (o bloc, o compte de Twitter,...) a explicar als vostres usuaris quin ús feu de les xarxes socials?

Actualment no, per la dificultat de fer-ne un seguiment, pel tema d'hores. Sí que a nivell intern és un tema que debatem i experimentem, de nosaltres i d'altres mitjans.