Els murs de pagament s'estan imposant com la solució més estesa per augmentar els ingressos de les edicions digitals dels diaris. Als editors, però, se'ls planteja encara un dubte: Quin tipus de publicacions solen tenir més èxit amb els paywalls? Els diaris locals poden també cobrar per l'accés als continguts?

En un article publicat a la web StreetFight (http://streetfightmag.com/), Patrick Duprey intenta respondre a aquestes qüestions. "Les publicacions de negocis com" The Wall Street Journal "i el" Financial Times "han aconseguit que els seus murs de pagament funcionin des de fa anys, però el cas dels diaris locals, les emissores de ràdio i de televisió o els blocs hiperlocals són una altra història", assegura. Recorda, a més, que l'estratègia de The New York Times, que compta gairebé amb 500.000 subscriptors digitals, ha estat copiada per molts diaris locals i regionals americans.

Duprey destaca que els diaris locals ofereixen en profunditat notícies que no estan disponibles en molts altres llocs, com ara la cobertura de reunions de l’Ajuntament, els resultats d'equips esportius escolars o anuncis de casament i obituaris. "Aquest contingut és car de produir i, però, els lectors ho tenen a Internet gairebé sempre de forma gratuïta", assenyala.

El fet que el seu contingut sigui únic li dóna un valor afegit que ha estat utilitzat per alguns editors de diaris locals per arriscar-se a aixecar un mur de pagament. En molts casos, l'estratègia ha estat un èxit. Un dels exemples és el Concord Monitor (http://www.concordmonitor.com/), un diari de New Hampshire que el maig de 2011 va restringir l'accés als seus continguts digitals, oferint 10 articles gratis al mes i després un cobrament de 9,99 dòlars per la consulta il•limitada de la informació. El nombre de pàgines vistes va caure gairebé immediatament, però els ingressos produïts per l'edició digital van augmentar en gairebé un 50% aquest any i el lliurament a domicili de la versió en paper va créixer en un 10%.

Una experiència similar la ha tingut el Tulsa World (http://www.tulsaworld.com/), d'Oklahoma, que a mitjans d'abril de 2011 va aixecar el seu mur de pagament amb quotes mensuals entre els 14,99 i els 16,99 $ per als abonats no impresos. Els seus ingressos per circulació i publicitat digital han crescut des de llavors.

Duprey destaca que en ambdós casos els diaris van redissenyar per complet els seus web i adquirir el compromís de renovar l'edició digital amb freqüència. Van crear, a més, aplicacions per a dispositius mòbils. Per això, l'autor conclou que els diaris locals tindran èxit amb els seus murs de pagament si aconsegueixen fer un producte de qualitat, atès que el contingut únic ja el tenen. "La clau és mantenir la informació local. The Wall Street Journal té una visió empresarial sense precedents, el New York Times una qualitat inigualable i els diaris petits han de tenir un contingut local inigualable. Si ho aconsegueixen, els paywalls (els murs de pagament) seran una mica més que un "esparadrap sobre una d'una ferida de bala".