Trenta anys, en el món de la premsa escrita, és una eternitat. I, en paraules de “La Fura”, és també un honor. Perquè significa que els lectors han estat i segueixen essent fidels a LA FURA. A més, LA FURA és una de les tres publicacions gratuïtes més llegides de Catalunya, referent informatiu i formatiu de 98.000 lectors de l’Alt i el Baix Penedès que el converteixen, de lluny, en el mitjà de comunicació escrit més llegit de la vegueria penedesenca.

LA FURA es defineix com un mitjà que sempre ha buscat un delicat equilibri entre l’opinió –òbviament no sempre coincident amb la del lector–, l’aportació de dades relacionades amb cada informació i l’explicació més o menys aprofundida del que ha generat o pot generar aquella informació. I és justament aquest el motor de la seva publicació. Informar però enriquint l’informat. Opinar però respectant el discrepant. Divulgar però sense frivolitzar.
Aquesta era la intenció dels que, un llunyà 17 d’abril de 1982, van treure a la llum el primer exemplar d’una revista, estrictament informativa, que es va repartir pels forns a uns pocs pobles de la comarca i per les bústies de Vilafranca del Penedès, i a la que van batejar com LA FURA. El seu eslògan de “el pa i LA FURA” anava i va més enllà d’una frase afortunada. Tradueix el seu compromís de base amb el territori que els acull. Un compromís per mantenir-lo ben informat. Modesta però consistentment. De la mateixa manera que el pa ens nodreix des de la seva presència discreta però constant.

Un repte estimulant
Tal com ho expliquen al seu número aniversari, és evident que estem en un moment, com aquell en que va nàixer LA FURA, absolutament interessant. Un moment en què arreu es van assajant noves estratègies que requereixen, fruit de les noves situacions, apostes diferents.

I dins d’aquest context, LA FURA té algunes coses clares.

La primera, que malgrat la importància creixent del format electrònic, el paper segueix tenint plena vigència, que no vol dir preeminència ni exclusivitat, en l’oferta formativa i informativa.

La segona, que aquest paper ha de ser optimitzat en tant que recurs escàs, car i ecològicament important. Si cal amb el suport dels altres mitjans, però recordant que aquests tampoc són absolutament innocus o gratuïts.

La tercera, que opcions locals i comarcals com la de LA FURA són irrenunciables si el que volem és aconseguir una informació de proximitat que vagi més enllà dels titulars cridaners i la tafaneria intranscendent. Una informació que ajudi a consolidar intencions i voluntats de treball i vida en comú al barri, al municipi o a la vegueria.

La quarta, que els mitjans de comunicació no haurien de renunciar a una certa voluntat educativa en tant que modificadora de la societat. Cada cop sembla més propera la constatació de què ens cal a tots una formació continuada. I que aquest paper no pot recaure en l’escola, responsable sols de la formació inicial. I que, en aquest camí, els mitjans d’informació (que no de comunicació) han de jugar un paper important.

I amb aquestes idees clares, LA FURA acaba dient que “tenen, doncs, un camí per seguir avançant. Per seguir millorant. Per seguir evolucionant. I volem fer-ho al vostre costat. Al costat de la gent del Penedès. En tenim trenta però, no tingueu cap dubte, en volem fer seixanta. I que ens seguiu reconeixent com LA FURA Informatiu de l’Alt i Baix Penedès i Garraf.”