El director adjunt del grup 20 Minutos i director de l’edició d’aquesta publicació a Barcelona, Enric Sierra, i el redactor en cap de Metro Barcelona, Xavier Gual, analitzen quina és la situació actual i el futur dels diaris gratuïts arran de l’augment de competència dins del sector, amb l’aparició de noves capçaleres com ADN. Els anys d’experiència acumulats en l’àmbit de la informació diària –Sierra va ser cap de “Local” al diari Avui durant 10 anys i, per la seva banda, Gual havia estat cap d’informatius a Onda Cero i membre de l’equip fundador de RAC1– confereixen als responsables de 20 Minutos i de Metro Barcelona molts punts de referència per augurar quines són les tendències que marcaran el desenvolupament de la premsa gratuïta.

Com ha afectat la sortida de l’ADN el sector dels gratuïts?

Enric Sierra (E. S.): Encara és aviat per saber-ho, tot i que les nostres últimes dades d’audiència han estat encara més bones que les anteriors, i ja havia sortit ADN. No obstant això, que un grup format per diaris de pagament aposti per llençar al mercat un diari gratuït és una mena d’homenatge i un reconeixement a la feina que 20 Minutos ha realitzat durant aquests sis anys de vida.

Xavier Gual (X. G.): Encara és aviat per mesurar l’impacte de la sortida d’aquest nou diari gratuït, donat que fa poc temps que hi és. En qualsevol cas, és una bona notícia per al sector de la premsa gratuïta que cada cop siguem més. Demostra que és un fenomen a l’alça. 

Es plantegen la possibilitat de tirar una edició vespertina per captar més lectors, igual que ha començat a fer l’ADN?

E. S.: No. Nosaltres apostem per fer nous productes sectorials, com la nostra revista Calle 20.

X. G.: En principi no em consta. El mercat natural de la premsa és al matí, però és cert que hi ha diaris que han funcionat molt bé de tarda, i els diaris vespertins són una realitat consolidada a altres països del nostre entorn.

Creu que encara queda mercat lliure per al desembarcament d’algun altre gratuït o el pastís publicitari comença a estar ja massa repartit?

E. S.: El mercat és lliure per a la sortida de nous productes editorials, però el pastís publicitari està saturat. En aquest sentit, no sé si podran sobreviure els quatre diaris gratuïts de gran tirada que hi ha actualment.

X. G.: És difícil de valorar quant pot donar de si el mercat publicitari, cada cop més competitiu i amb mitjans entrant i sortint sense treva. Això només el temps ens ho dirà.

Quines són les línies bàsiques que els diferencien de la competència?

E. S.: L’aposta de 20 Minutos pels continguts propis i de caire local, i la nostra interactivitat amb els lectors.

X. G.: A Metro Barcelona intentem, jo crec que com tots, fer el millor diari possible cada dia. A l’altura del que ens demanen els lectors, molt més exigents ara que abans, quan vam començar aquesta aventura ara ja fa sis anys.

I parlant de competència, qui és ara el rival prioritari, els diaris de pagament o els gratuïts?

E. S.: Els diaris de pagament no han estat mai competència dels gratuïts, en el sentit de producte. Només ens disputem el pastís publicitari. Els diaris gratuïts han recuperat lectors de premsa que s’havien perdut i que ara tornen a llegir gràcies a la nostra aportació. La competència futura seran els diaris digitals.

X. G.: A l’aldea global tots som competència, però la notem a nivells diferents. Un primer nivell, és el dels gratuïts. En un nivell superior, gratuïts enfront de diaris de pagament. Encara trobaríem un tercer nivell, el de la premsa escrita davant de les altres plataformes d’expressió audiovisuals, internet i altres.

L’èxit dels gratuïts significa que no hi ha una crisi de lectors, sinó una crisi del model periodístic dels diaris tradicionals?

E. S.: Efectivament, hi ha una crisi del model que ofereixen els diaris de pagament. Aquesta crisi és anterior a l’aparició dels diaris gratuïts ja que aquests productes anaven perdent lectors des de molt temps abans. Però no tenien res amb què comparar-se. Els gratuïts han demostrat que la gent llegeix si el que li ofereixes té interès, és atractiu i no pretén vendre ideologia.

X. G.: Mai com ara la premsa havia tingut tants lectors. Però aquests han vingut de la mà de la premsa gratuïta, que ha revolucionat tot el sector, i n’ha agafat molts amb el peu canviat. Metro va néixer a Suècia, un dels països amb més lectors de premsa convencional del món. I va triomfar. I ho està fent també a Espanya. Jo crec que el que està en crisi és el concepte tradicional de premsa. Hi ha una cultura de la gratuïtat que s’està imposant a poc a poc. Va començar per la ràdio, la televisió, internet, i ara ha arribat als mitjans impresos. Lectors i anunciants volen mitjans gratuïts. I ja els tenen, cada cop més potents.

La segmentació del mercat està obligant el periodisme a buscar noves vies de connexió amb el públic, a través d’un model de participació més directa a través de blocs, fòrums d’opinió a internet i SMS. El futur va cap aquí?

E. S.: No hi ha cap mena de dubte que els usuaris dels mitjans de comunicació volen deixar de ser solament espectadors i tenen ganes de participar i opinar. El model de premsa tradicional no dóna aquesta oportunitat que sí ofereix internet.

X. G.: Una part del futur va per aquí. Però el diari físic, en paper, no desapareixerà mai. Una altra cosa és que sigui de pagament o gratuït, o totes dues fórmules convivint pacíficament, com ara. Això ja ho veurem.

La seva publicació forma part de l'Associació Catalana de la Premsa  Gratuïta, què hi aporta i què en treu d'aquesta afiliació?

E.S.:Aportem la força dels més de 650.000 lectors que tenim a Catalunya i que ens converteix en líders d'audiència a Barcelona i la seva província. Aquesta és una targeta de presentació molt important, per a nosaltres i per a l'associació. A més, intentem aportar l'experiència i la visió d'un gran grup editor de premsa com el nostre. De l'associació nosaltres treiem una manera de fer i comunicar compartida, i la unió amb un sector que ens és propi i que volem defensar com el primer. La nostra vocació no és la d'anar per lliure sinó que sempre hem cregut la unió fa la força.

X.G.:Per a nosaltres és molt important pertànyer a l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta. Encara que siguem un diari global, amb més de seixanta edicions a tot el món, també som un diari amb una identitat clarament metropolitana i catalana. Som el primer diari gratuït d’informació general amb cobertura a tot Catalunya. 

El perfil majoritari de la premsa gratuïta són setmanaris locals i comarcals.  Com creu que evolucionarà aquest sector i quina incidència tindran sobre  ells els diaris gratuïts?

E.S.: Nosaltres també som un diari local ja que les principals notícies que donem són de Barcelona i Catalunya, a més de les generals. I això ho fem perquè estem convençuts que el futur dels mitjans escrits passa per la informació de proximitat que és la que més interessa als lectors. El sector té molt camí per córrer i els diaris gratuïts ajudarem a consolidar-lo.

X.G.: Jo crec que són dos productes clarament diferenciats. I complementaris. Jo li auguro una llarga vida tant a la premsa gratuïta diària, com a la setmanal o mensual. El que s’imposa són els conceptes de gratuïtat i proximitat al lector, no hi ha dubte.

Per: Susana Díaz | Fotos: 20Minutos i Metro