Entre les publicacions de l’ACPG, n’hi ha des de les que surten al carrer cada dia, fins a les que ho fan cada dos mesos; des de les que tenen un àmbit de cobertura estrictament local, a les publicacions d’àmbit nacional; hi ha publicacions d’informació general i capçaleres especialitzades.

Tot i que la premsa gratuïta continua caracteritzant-se per ser un sector heterogeni, de difícil classificació, l’anàlisi més acurat ens mostra que hi ha trets que són comuns a un gran nombre de capçaleres. El perfil majoritari entre els més de seixanta associats de l’ACPG és el d’una publicació d’informació local i comarcal, de periodicitat setmanal i de format reduït, editada per una petita o mitjana empresa i que compta amb una excel•lent salut publicitària.

“Es podria afirmar que aquest (el setmanari d’informació local) és el model de la premsa gratuïta a Catalunya, una premsa que s’està professionalitzant, substituïnt en alguns casos i complementant en d’altres, el paper de la premsa local tradicional. En qualsevol cas, aquesta és la premsa que domina el panorama comunicatiu català, la que ha revitalitzat la informació de proximitat i la que ha posat les bases que han possibilitat l’aparició de nous mitjans de premsa escrita, tant gratuïts com digitals. És, en aquest sentit, un sector de gran transcendència que hauria de merèixer molta més atenció acadèmica i que hauria de motivar moltes més taules de debat”, escriu Mateu Ros a l’editorial del mes de juny de la revista digital PG (www.premsagratuita.com).

Els setmanaris gratuïts es distribueixen en la seva majoria per ciutats de la primera i la segona corona metropolitana catalana, com Badalona, Granollers, Sant Cugat o Mataró, on en alguns casos han anat guanyant terreny als diaris locals de pagament. Moltes d’aquestes capçaleres van ser, també, pioneres en l’ús del català a la premsa gratuïta.

En aquest segment cal distingir els setmanaris que han professionalitzat la seva redacció i que tenen un nivell d’informació qualitativament equiparable a la premsa local de pagament, de les publicacions on els continguts encara no exerceixen el paper que se li suposa a qualsevol mitjà de comunicació, ja sigui perquè la informació és de caràcter divulgatiu, de serveis o comercial (independentment de si els continguts arriben o no als mínims establerts) o perquè tenen un volum d’informació molt baix.

En el primer grup hi ha El Tot Mataró, El Tot Badalona, La Fura, Capgròs, Aquí, Tot Sant Cugat, Reclam Cerdanya i El Tot Granollers que han celebrat totes el vintè aniversari o el desè aniversari i altres més recents com L’Ateneu, Cafè & Llet, Calaix de Sastre, Contrapunt, Diari de Vic, El Tot Granollers, L’Independent de Barberà, L’Independent de Gràcia, Reclam la Cerdanya, Sabadell Press, Set Dies, Tribuna Maresme, Tribuna Baix Llobregat i Viure als Pirineus i L’Enllaç dels Anoiencs que s’han creat a partir de l’any 2000.

En el segon grup hi ha setmanaris amb una llarga trajectòria com El Sac Comercial, El Pregó de Terrassa, El Pregó del Vallès, El Pregó de Sabadell, Reclam d’Osona, El Punt de Venda i El Punt de Venda Gironès i d’altres de recent creació com L’extra comarcal i el No t’ho perdis.

El setmanari informatiu local, és per tant, el perfil majoritari en la dècada dels vuitanta i noranta i el que predomina quan es crea l’ACPG, però també és la premsa que més està creixent, donat que moltes de les noves publicacions que neixen a Catalunya pertanyen a aquest segment. És doncs una realitat present i en constant expansió des dels anys 1980 a Catalunya. Actualment, els setmanaris d’àmbit local i comarcal amb més o menys nivell informatiu representen el 50% de publicacions associades a l’ACPG i  la seva tirada conjunta supera els 600.000 exemplars.

Juntament amb aquest model majoritari, a l’ACPG hi ha altres publicacions d’informació local amb una periodicitat més baixa. En aquest segment també es pot establir la divisòria entre aquelles que tenen una redacció professionalitzada, d’aquelles altres amb continguts menys periodístics o estructures redaccionals menys desenvolupades. En el primer grup s’hi inclouen capçaleres com Freqüència Manresa, Mataró Report, Pànxing tot Cerdanya, Un cop d’ull o Pànxing tot Berguedà, mentre que en el segon hi trobem revistes com 3 Viles, Els colors del Pla de l’Estany, L’Ham de Banyoles o Mou-te. A diferència del que passa amb els setmanaris, però, la presència dels mensuals no se centra tant a la província de Barcelona sinó que està més repartida per tot el territori català, amb una presència important a la Cerdanya, el Berguedà, el Pla de l’Estany i la Selva.

D’àmbit local també hi ha dos quinzenals, Zona Alta de Barcelona i On? A Sant Cugat, el primer amb informació local i el segon dedicat a l’àmbit de serveis i oci. En total les publicacions d’àmbit local i comarcal representen 52 de les 60 capçaleres de l’ACPG

Una atenció a part mereixen les publicacions de periodicitat diària, un fenomen recent, però que comença a tenir una presència notable al mercat local i que sens dubte marca una tendència de futur. A l’ACPG hi ha només tres capçaleres associades –Més Tarragona, Més la Marxa i Bon dia Lleida-, però cal tenir en compte que el grup 100x100, editora de la capçalera Més compta amb més deu edicions territorials a Andorra, Costa Daurada, Manresa, Maresme, Osona, Reus, Sabadell, Sant Cugat, Tarragona, Terrassa i Sabadell. Aquestes publicacions no són, com els setmanaris, fruit d’iniciatives empresarials locals sinó que creixen a partir d’una empresa matriu que obre delegacions locals, a vegades, com en el Grup 100x100, mitjançant acords amb empresaris –com en el cas de Mataró- o grups de comunicació locals, -com en el cas de Sabadell, en què el Grup 100x100 ha arribat a un acord amb Canal Català Vallès. És orientatiu també adonar-se que Bon Dia es presenta amb una intencionalitat clarament periodística, a diferència de molts setmanaris que van sortir al mercat donant prioritat a la seva oferta publicitària i comercial, i en aquest sentit tenen com a referència la premsa local de pagament.

Altres tipus d’informació

A banda de la informació local i comarcal, majoritària dins l’associació, l’ACPG compta amb publicacions dedicades a la informació general i a la informació especialitzada, uns camps on fins fa poc la premsa de pagament era hegemònica. Es tracta de capçaleres nascudes fa relativament poc ja que excepte la revista educativa Secundèria, apareguda l’any 1994, les publicacions de l’ACPG tant d’informació general com especialitzada van llançar-se al mercat a partir de 1999.

Pel que fa a la informació de caràcter general l’ACPG compta amb dos únics representants, 20minutos i Metro, que, sens dubte, són els dos gegants de l’entitat. Entre tots dos tenen una tirada de 442.483 exemplars. El cap de redacció de Metro, Xavi Gual, creu que el fet d’editar un diari d’informació general els obliga a “estar atents a tot”. “Això no vol dir –aclareix– que haguem de ser superficials: nosaltres som un diari per definició breu, de vint-i-quatre pàgines, i no dediquem el mateix espai a les notícies que els diaris de noranta pàgines”. La clau d’aquest treball de síntesi és “respondre en cada notícia a les sis preguntes de la premsa clàssica: el què, el qui, el com, l’on, el quan i el perquè, però comprimint la resta de la informació”.
Apareguts el 2000 i el 2001 respectivament, 20 minutos i Metro són els precursos del boom dels diaris gratuïts, un sector que compta amb dues capçaleres més a Barcelona, Què (Grup Recoletos) i ADN (Grup Planeta), tot i que cap de les dues està encara associada a l’ACPG.

En el grup de publicacions sobre informació especialitzada s’hi troben les revistes Secundèria (Educació), Teatre BCN, L’Hiperbòlic (Educació), Ecoespai (Dietètica), Guia Flash Habitatge i l’andorrana No t’ho perdis (oci), tots elles amb una periodicitat mensual. Representen noves fórmules d’informació. Secundèria, per exemple, és una revista destinada a alumnes d’instituts. Anna Salarich, responsable de la publicació, explica que tracten preferentment temes educatius, tot i que buscant sempre “combinar formació i entreteniment”. “Secundèria tracta temes adaptats per a nois d’entre 14 i 18 anys: parlem de coses que a ells els puguin interessar”, afegeix Salarich. A les pàgines de la revista es parla d’estudis universitaris i de cicles formatius, però també sobre noves tecnologies, moda, o música.

>> Clica AQUÍ per veure la Taula de Dades sobre les 60 capçaleres associades a l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG)