Més enllà dels diversos diagnòstics que es fan sobre la situació de la premsa escrita al nostre país, hi ha alguns elements objectius que cal tenir en compte. Podem constatar, per exemple, que la situació de la premsa en català és encara clarament minoritària al quiosc, l’espai per excel·lència per als nostres mitjans. I constatem també, amb preocupació, reticències difícilment justificables en el mercat publicitari cap als nostres mitjans. Paradoxalment, el sector de la indústria cultural catalana que ha viscut un major creixement a la darrera dècada pertany a la premsa escrita –són les revistes en català- i observem com es consolida el sector de la premsa local i comarcal en paral·lel a la consolidació de projectes antics i nous en el camp de la premsa gratuïta que es fa en la llengua pròpia d’aquest país.

Aquest panorama contradictori es completa, afortunadament, amb la realitat de tres associacions que representen els respectius sectors (revistes, premsa local i comarcal i premsa gratuïta) i que treballen amb determinació per representar els drets col·lectius de cadascun d’aquests sectors.

I diem que el panorama és contradictori perquè no té cap mena de sentit que quan un sector de la premsa té el recolzament i l’aval principal que necessita –les persones que el llegeixen i el consideren- al mateix temps es trobi amb inèrcies contràries en el món de la distribució, la publicitat o en els organismes que, asseguren, mesuren les audiències dels nostres mitjans.

En aquestes i altres qüestions cabdals i comunes del nostre sector, es fa necessari reflexionar sobre com fer un nou pas en l’estratègia que ens ha de dur a la plena normalitat i consolidació de l’espai comunicatiu propi català. A hores d’ara, aquesta reflexió parla d’una necessària entesa entre les tres associacions de premsa de referència: l’Associació Catalana de Premsa Local i Comarcal, l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

Ens cal, ras i curt, exercir de lobby i fer-ho de forma oberta i decidida. Volem que les apel·lacions al sacrosant mercat que hem sentit tantes vegades en contra nostra esdevinguin, ara, el millor argument per capgirar aspectes que no només no han d’afectar el nostre desenvolupament futur sinó que han d’esdevenir una peça clau per garantir univers informatiu complert i d’arrel pròpia a les dones i homes d’aquest país.

La forma i el fons del resultat final d’aquesta confluència són encara una incògnita, però comptem ja amb la voluntat decidida dels tres organismes que veiem en aquest nou pas l’oportunitat de millorar la feina que fem per la premsa catalana.