La informació en paper s’ha de pagar? La gratuïtat dels continguts no és pas cap fenomen nou: la ràdio, la televisió i Internet han democratitzat molt la informació i han aconseguit que el seguiment de l’actualitat sigui massiu. Però quan la premsa ha començat a oferir de manera generalitzada continguts de manera gratuïta, més d’un s’ha esquinçat les vestidures perquè considerava que es donava l’estocada de mort a la premsa de pagament. I acollir-se a aquesta explicació té quelcom de trampós, perquè eludeix examinar si la premsa de pagament ha sabut adaptar-se convenientment a uns temps canviants en què la informació circula de manera lliure com mai ho havia fet (i per als anglesos, lliure, free, vol dir també ‘gratuït’: és significatiu).

Tothom ha tingut un professor que deia allò de “Jo no suspenc ningú, sou vosaltres mateixos els qui us guanyeu una nota determinada”. La premsa de pagament ha pecat de lentitud de reflexos i ha sentit que la premsa gratuïta l’amenaçava. Per això molts dels grups van trigar a invertir-hi: ara, en canvi, Godó, Planeta i Zeta ja han pres posició i s’especula amb els moviments que Prisa pugui fer en aquest camp. Però el cert és que el nou paradigma obliga els diaris de pagament a justificar encara més la pretensió de fer pagar pels seus continguts. Uns parlen de diaris més elitistes, on l’anàlisi i la contextualització són la norma; altres apunten a diaris amb més caire ideològic…

La premsa gratuïta s’ha de felicitar pel fet que aquest sigui el debat. Vol dir que ja s’ha assumit amb normalitat que el primer estadi de la informació, la tramesa pura de la notícia, es pot fer a través de publicacions gratuïtes sense cap complex d’inferioritat. Per no dir aquells àmbits (temàtics i geogràfics) en què no té sentit plantejar premsa de pagament però en canvi sí de gratuïta. Ara bé, a l’altra banda de la lentitud de reflexos que esmentava, hi ha l’excés d’embranzida. Tothom sembla voler prendre posicions en el mercat de la premsa gratuïta diària i lluitar en la cursa pel lideratge d’exemplars, encara que és sabut que el sistema actual no és sostenible. Però alhora tots volen arribar al moment de la redimensió en posició de lideratge. És una cursa interessant, en la qual la premsa gratuïta coneixerà quines són les seves possibilitats reals de connectar amb el mercat, al marge d’impulsos inicials una mica massa forçats.