Olga Lamas, dissenyadora gràfica de l’estudi Cases i Associats i Fernando Carballo, director d’art de l’editorial multimèdia Sol 90 de Barcelona, són els responsables de la imatge gràfica del nou diari gratuït ADN. A l’hora de fer front a aquest nou repte, els dissenyadors han apostat per potenciar visualment els temes de producció pròpia del diari i per buscar la interactivitat amb els lectors. A més de crear de zero la maqueta d’aquesta nova publicació, l’estudi Cases i Associats també ha redissenyat les imatges de prop d’una trentena de capçaleres periodístiques d’arreu del món, com els diaris Avui, El Periódico, Clarín, La Stampa o The Independent on Sunday.

Quina filosofia vau aplicar per crear el concepte d'imatge del diari gratuït ADN?
El nostre objectiu en abordar el disseny d’aquesta nova publicació era distanciar-nos de la idea preconcebuda que un gratuït és un diari lleuger. Per aquest motiu, vam treballar amb el director de l’ADN, Albert Montagut, per atorgar un èmfasi especial a la informació de producció pròpia del diari, al tractament de la informació en profunditat i a potenciar la interactivitat amb els lectors.

Hi ha hagut alguna diferència a l'hora de definir la filosofia de la maqueta, tenint en compte que és un gratuït i no un diari de pagament?
El principal desafiament en aquest cas va consistir a disposar, en una paginació reduïda, la informació més important i interessant del dia sense que això hagués de portar implícita una pèrdua de profunditat en el desenvolupament dels continguts.

La marca cromàtica del logotip i el seu joc amb els continguts del diari, a què es deu i què significa exactament?
Hem utilitzat quatre colors diferents que serveixen per marcar cadascuna de les seccions en què s’estructura la publicació: el blau per a les notícies locals, la política, la informació internacional i l’economia; el taronja per a la secció “La vida”; el verd per als esports i el vermell per a l’apartat de cultura.

Com vau plantejar-vos el fet que el diari publica diferents versions arreu de l'Estat espanyol, i que calia crear una part comuna del diari i una part que canviaria depenent de la versió per a Catalunya, Balears, Aragó i altres?
El diari ADN s’estructura a partir d’uns continguts locals que obren la publicació i d’uns continguts generals que es van barrejant a les pàgines següents, distribuïts a les diferents seccions. La producció s’organitza a partir d’un sistema de treball entre les redaccions, que consisteix a gestionar les pàgines d’informació local a cadascuna de les delegacions i les pàgines generals, que s’elaboren a la redacció central i que després es distribueixen a la resta de redaccions per completar cada número.

A més de l'ADN heu dissenyat altres gratuïts, com Metro BCN, i també heu renovat la imatge de diaris com l'Avui. Què es buscava en aquest cas?
A la nostra feina sempre procurem potenciar tres punts que ens semblen clau en un producte editorial: l’ordre, la jerarquia i el dinamisme. En el cas d’ADN també hem buscat diferenciar el diari de la resta de productes que ja existeixen al mercat dels gratuïts i dotar-lo d’una forta personalitat editorial i gràfica.

Molts diaris generalistes van decidir renovar el seu disseny als anys noranta. Com va influir aquest fet en l'evolució d'aquestes publicacions?
El disseny d’aquests diaris va acabar de posar les bases del disseny periodístic actual, en un seguit de canvis que van començar a Espanya amb la transició. A la dècada dels anys noranta es va consolidar, fonamentalment, la concepció dels diaris de fullcolor i, actualment, aquesta evolució en l’ús del color ens porta a pensar en dissenys de diaris molt més visuals que abans i més consistents en les seves apostes gràfiques.

Diaris més conservadors, visualment parlant, com El País o l'ABC no han fet aquest salt i han sobreviscut. Realment és tan important el disseny o el lector valora més el contingut?
Evidentment el contingut és la clau de qualsevol bon producte periodístic. Però si el fons s’acompanya d’un disseny adient que ajudi a organitzar-lo, a potenciar-lo i a dinamitzar-lo el resultat final serà un producte molt més atractiu als ulls del lector.

La televisió, Internet, la moda o el còmic són factors que influeixen d'alguna manera en la imatge de les publicacions?
Sí, és lògic. Tots aquests factors influeixen i ajuden a marcar les tendències del disseny periodístic.

El que sí deu haver suposat un salt qualitatiu són les noves tecnologies, perquè no és el mateix maquetar amb Quark que a mà amb el tipòmetre...
Evidentment les noves eines informàtiques han revolucionat el sistema de treball de tot el món editorial i també la producció dels diaris.

I quines són les línies que marquen el disseny periodístic que es fa avui dia i cap a on evolucionarà en el futur?
Internet, els nous formats d’informació com les PDA o els SMS són algunes de les línies d’influència que més estan començant a marcar el desenvolupament del format dels diaris. Un exemple d’això és la necessitat, cada cop més gran, de potenciar la interactivitat amb els lectors.

La premsa gratuïta és un bon camp d'experimentació per a aquestes noves tendències en el disseny periodístic?
En tractar-se d’un fenomen relativament nou els diaris gratuïts tenen l’oportunitat de dinamitzar el mercat pel que fa al món del disseny periodístic, ja que no estan obligats a seguir les línies d’acció de la premsa tradicional de pagament.

Per: Susana Díaz | Fotos: Cases i Associats