No hi ha cap anunci capaç d’explicar-ho tot d’un cotxe, això només ho pot fer la premsa escrita i Internet. En temps de crisi, el lector necessita missatges tangibles i la premsa és el millor canal per comunicar-los perquè permet un consum analític. Lluís Bassat va defensar la publicitat del paper davant de la publicitat de la televisió en la ponència inaugural. “La importància dels gratuïts es demostra amb la presència institucional d’aquest acte”, va dir Bassat, que va subratllar que aquest model “fomenta la lectura entre els joves”. Lluís Bassat, publicista · Barcelona
La premsa gratuïta està probablement millor posicionada que la de pagament.
El lector és el nou protagonista del mitjà i el camí és la xarxa. Amb aquest enunciat el director del diari digital Soitu.es, Gumersindo Lafuente, va explicar la revolució que suposa l’aparició de noves eines de comunicació, com els blocs: “Avui qualsevol persona amb talent i sense coneixements tècnics pot aconseguir crear una petita comunitat de lectors”. Lafuente va afirmar que la premsa tradicional “està agonitzant”. Gumersindo Lafuente, periodista · Espanya
En temps de crisi, la gent tendeix a llegar més els diaris per la seva credibilitat, les seves anàlisis i els seus consells. Des del gener de 2007, el diari De Pers proposa als lectors d’Amsterdam un model de diari gratuït basat en l’anàlisi i l’opinió. El seu director, Ben Rogmans, va presentar a Barcelona les claus per competir en el mercat de la premsa gratuïta a través dels continguts de qualitat i no només a través de la tirada o la distribució. Rogmans va vaticinar que la premsa gratuïta guanyarà la partida a la premsa de pagament. Ben Rogmans, editor · Holanda
L’avantatge de tenir diferents canals de comunicació és que pots presentar la informació de diferents maneres. Norrköpings Tidningar és un diari local que forma part del grup suec de comunicació NTM, que compta, entre d’altres mitjans, amb un canal de televisió. El cap de desenvolupament editorial de l’empresa, Bengt Engwall, va explicar els avantatges de l’empresa multicanal i de la convergència de redaccions enfront el model tradicional: “La producció informativa és única, però es publica en diferents canals generant noves audiències”, va dir. Bengt Engwall, cap de desenvolupament editorial · Suècia
El més important de la premsa gratuïta és la distribució i la publicitat per davant del contingut. Piet Bakker, editor del bloc, Newspaperinnovation.com, va fer una tria dels millors diaris gratuïts que s’editen al món. L’acadèmic va assenyalar Metro com un dels millors models, va destacar la informació de proximitat de 20 Minutos i el disseny d’ADN. Segons l’editor, “Espanya és un país de televisió on la premsa gratuïta ha triomfat”, i va recordar que els punts clau de l’èxit són la distribució la publicitat, més que els continguts. Piet Bakker, professor de la Universitat d'Utrecht · Holanda
Els editors de premsa gratuïta reclamen que els mitjans públics no competeixin pel mercat publicitari local. La professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Marta Corcoy, va moderar un debat sobre els mitjans públics i privats en l’àmbit local. Davant els representants de la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, l’editor Ramon Grau, va demanar que els ajuntaments no facin la competència a la premsa gratuïta: “Deixeu que el mercat faci la seva funció i no competiu per la publicitat”. Ramon Grau, editor · Catalunya
Els grans diaris metropolitans fixen la seva mirada a Internet i a la participación dels lectors. Una de les taules de les Jornades va estar dedicada als grans diaris de Barcelona. Saida Antràs de Gente en Barcelona, Xavier Gual de Metro Barcelona i Toni Ayala de 20 minutos, juntament amb la gerent d’ADN Colòmbia, Andrea Pulido, van posar sobre la taula els reptes de la premsa metropolitana, amb les tirades, la llengua catalana i Internet com a principals fronts de batalla. La taula va estar moderada per Saül Gordillo, director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
Saül Gordillo, director ACN · Catalunya
El diari gratuït és complementari al diari de pagament i li permet accedir a nous lectors. Andrea Pulido va traslladar-se a Barcelona per explicar el llançament d’ADN Colòmbia, el primer diari gratuït de circulació massiva en aquest país. “El lector actual selecciona la informació de qualitat, reclama un mitjà de fàcil accés, vol ser més participatiu, se sent atret pels nous formats i no està disposat a pagar”, va explicar Pulido. El nou ADN va ser dissenyat pensant en captar el públic jove i les dones. Andrea Pulido, gerent ADN · Colòmbia
Molts dels joves valoren la premsa gratuïta com un element substitutiu de la premsa tradicional. Joves universitaris de Bonn (Alemanya), Sevilla, Kalmar (Suècia) i Barcelona i estudiants de secundària de Vic van presentar un estudi sobre la premsa gratuïta diària. Els estudiants van analitzar diferents aspectes dels diaris en una sessió coordinada pel professor de periodisme de la UAB, Xavier Ginesta. La sessió va ser presidida pel doctor José Manuel Gómez Méndez, professor de la Universitat de Sevilla i Anna Erra, regidora d’Educació de la ciutat de Vic. Xavier Ginesta, professor de Periodisme de la UAB · Barcelona
Pensar en el futur, ens permetrà sortir reforçats d’aquesta crisi. Alberto Fernández, professor de l’IESE de Barcelona, va exposar als editors consells pràctics per afrontar, des del punt de vista de la gestió, moments de turbulència econòmica. Fernández va recomenar marcar objectius, fer un calendari i desplegar una bona estratègia. “La crisi ens afecta a tots, hi haurà guanyadors i perdedors, però cal veure la crisi com una oportunitat”, va afirmar l’economista. Alberto Fernández, professor IESE · Barcelona
La segmentació és el gran avantatge competitiu dels gratuïts. Germán Ramón-Cortés, fundador de ParadigmaFCM, agencia especialitzada en assessoria i creació de comunicació comercial, va presentar una nova cultura de la venta, que es basa en aconseguir un relat creïble i coherent que respongui a les necessitats especifiques del client. El publicista va afirmar que el model de premsa gratuïta funciona perquè ha aconseguit segmentar-se. Germán Ramon-Cortés, empresari i publicista · Barcelona
El disseny pot ser el pont per connectar amb els lectors. Director de Disseny de les seccions setmanals del diari Detroit Free Press a Detroit (EUA), Mauricio Gutiérrez, va oferir alternatives per crear mitjans competitius a partir del disseny. “El disseny és molt més que els colors i la tipologia; és l’essència de la publicació”. Gutiérrez, que va presentar diferents publicacions modèliques per la seva estructura informativa, va reclamar “innovació urgent” per al sector de la premsa. Mauricio Gutiérrez, dissenyador · Estats Units/Mèxic
Els editors s’han adonat que cal aixecar la persiana digital. Enric Sierra, subdirector de www.lavanguardia.es i exdirector de l’edició barcelonina de 20 Minutos, va defensar que els anunciants estan apostant pels mitjans digitals de forma progressiva. Per a Sierra, els nous diaris digitals plantegen una nova dinàmica de treball als periodistes de premsa escrita, ja que la informació ha d’estar constantment actualitzada, i en aquest sentit, és comparable a la ràdio o a la televisió.
Enric Sierra, periodista · Barcelona
La premsa gratuïta ja s’ha consolidat, però ha de construir-se la credibilitat que es mereix. La premsa gratuïta no ocupa el lloc que es mereix en els àmbits universitaris tot i que es tracta d’un model amb més de cinquanta anys d’existència a Catalunya. La professora de periodisme de la UAB, Marta Corcoy, va reivindicar la qualitat informativa de molts mitjans gratuïts que s’editen a comarques, però va fer una crida al sector perquè construeixi la seva credibilitat a partir d’una oferta de continguts molt ben cuidada.
Marta Corcoy, professora de periodisme de la UAB · Barcelona
La premsa gratuïta de proximitat ha d’entrar en les planificacions de mitjans perquè és líder. José Gabriel Estrada Gil, director de l’Àrea Estratègica de Proximia, va presentar una nova forma de publicitat que estableix com a prioritat apropar-se cada cop més al consumidor. “Utilitzar la xarxa de gratuïts locals i comarcals permet a l’anunciant arribar a tothom”, va afirmar el publicista. Estrada Gil va reivindicar una planificació publicitària basada en mitjans de proximitat.
José Gabriel Estrada Gil, director Àrea Estratègica de Proximia · Barcelona
La publicitat gratuïta i on-line ha de deixar d’interrompre per començar a interessar. El publicista, fundador i president de l’agència de publicitat Shackleton, Pablo Alzugaray, va oferir una lliçó magistral del poder de la creativitat a partir d’algunes de les seves campanyes més exitoses. “Cal generar més interès en els continguts publicitaris i evitar que siguin entesos com a interrupcions”, va defensar. Alzugaray va donar les claus per treure rendiment a la gestió de la publicitat en suports de premsa gratuïta i a Internet.
Pablo Alzugaray, publicista · Madrid/Barcelona |