Carles Mundó: “A Catalunya, tres de cada quatre llars ja estan adaptades a la TDT”
Dijous, 28 de maig 2009
Carles Mundó, Secretari de Mitjans de Comunicació.
Text i fotos: Mònica Puntí Brun Redacció ACPG
Vostè és advocat. Com l’ha ajudat la seva professió en l’assumpció del repte d’estar al capdavant de la Secretaria de mitjans de comunicació? Totes les professionals són útils quan t’enfrontes a un repte. En aquest cas, entendre bé l’entramat jurídic i entendre bé com es poden plantejar les qüestions, ajuda a enfocar-ho, però no crec que sigui una virtut especial.
Al gener de 2008 va entrar per a substituir a Albert Sáez. Quins van ser els principals reptes amb els quals va entrar? Lògicament en una legislatura començada, el que corresponia era continuar amb les línies de treball que s’havien iniciat i, en aquest sentit, el que es tractava era que tot es pogués fer amb la màxima agilitat possible i posar en marxa el pla de treball que teníem establert.
Un dels màxims reptes, suposo que va ser el desplegament de la TDT. En quina fase estem ara? Doncs, estem en la fase final. De fet, la TDT fa molts anys que se’n parla, ja que se’n va començar a parlar ara fa prop de deu anys, però ara ens adrecem a la ciutadania per explicar-li què és la TDT i quines coses ha de tenir en compte per poder fer el procés amb èxit, doncs, fa un any que de manera intensa ens hi adrecem. Estem en la fase final, ja no hi ha marxa enrere en aquest procés i, el proper 30 de juny, en quatre comarques catalanes, la TDT serà l’única manera de mirar la televisió.
Comencem pel principi, què és la TDT? La TDT és una nova tecnologia per veure la televisió. És la tecnologia que substitueix la televisió analògica. Sempre poso l’exemple d’una experiència que vam viure no fa masses anys quan vam substituir una moneda per una altra, teníem la pesseta després vam tenir l’euro, però durant un temps vam conviure ambdues monedes. Aquesta és la situació en la qual ens trobem ara amb la TDT en què conviu la televisió analògica i la televisió digital, però molt aviat la TDT serà l’única manera de mirar la televisió.
Quin és el grau de cobertura de la TDT i de desplegament entre les llars catalans? A Catalunya tenim ara un 96% de cobertura quan parlem de població. A més, però, per veure la TDT no només cal disposar de cobertura, sinó que cal que els habitatges tinguin l’antena adaptada i els ciutadans disposin a casa seva d’un descodificador. En aquest cas, tres de cada quatre llars ja estan adaptades.
Actualment s’està fent la campanya de difusió per a informar els ciutadans sobre la TDT i per tal que adaptin la seva llar. Sí, efectivament, ara estem al final del procés en el qual cal demanar a la ciutadania que s’adapti a la TDT i en alguns casos això significa fer algun tipus de modificació, sobretot quan es tracta d’habitatges col·lectius i blocs de pisos, i assegurar-se que disposen del descodificador. Tots els esforços són pocs per adreçar-se a la ciutadania i més si tenim en compte que, a Catalunya, hi ha més de dos milions de llars que durant tot aquest procés hauran hagut de fer l’adaptació corresponen. Tota aquesta informació es pot trobar a la pàgina web de la TDT: www.tdt.cat.
El mes de juny serà un mes fonamental perquè hi haurà la primera apagada analògica. Sí. L’apagada analògica està prevista en tres fases. La primera comença el 30 de juny i es produirà a la comarca del Maresme, del Ripollès, de la Garrotxa i a una part del Vallès Oriental. La segona fase està prevista pel 30 de desembre en què s’apagarà la televisió analògica a totes les comarques, excepte a l’àrea metropolitana, dit amb més precisió les persones que veuen la televisió a través del centre emissor de Collserola, i les comarques de l’Alt Pirineu. Al 3 d’abril de 2010 s’apagarà definitivament la televisió analògica.
S’estan complint aquests terminis? Sí, s’estan complint. A més, val la pena precisar que el Govern de Catalunya ha dedicat tots els esforços a fer l’encesa digital. Nosaltres el que hem assegurat és la cobertura a tot el territori amb un percentatge equivalent al que hi havia amb la televisió analògica i, fins i tot, una mica més perquè s’ha arribat a ciutadans que fins ara no tenien cobertura analògica per diversos motius. Per la seva part, el Govern de l’Estat és qui té la competència per establir quan es fa l’apagada analògica i que ha establert les fases que hem explicat abans. Per tant, es pot dir que Catalunya fa l’encesa digital i l’Estat fa l’apagada analògica.
Segons he llegit, qui està afrontant millor la implantació de la TDT són els models de proximitat. La TDT serà el triomf del model català de proximitat? A Catalunya, la informació de proximitat sempre ha generat un interès molt important, tant els mitjans de premsa escrita en paper, com la ràdio local, com la televisió. Per tant, la televisió en molts territoris serà una eina molt seguida i molt reconeguda pels ciutadans. Jo crec que a cada territori serà diferent perquè hi ha unes inèrcies i una experiència diferents. No crec que totes les experiències de televisió local que han començat puguin acabar el procés amb èxit perquè també la dificultat del moment econòmic no ho facilita. Estic convençut, però, que tindrem una molt bona oferta de televisió local en català.
Actualment, però, la qualitat de les emissions d’alguns canals de televisió és realment baixa. Com creu que es solucionarà aquest fet? Bé, quan se’ns pregunta quins avantatges té la TDT, a banda de consideracions tecnològiques, podem dir que és l’increment de l’oferta de canals. Els continguts que es produeixin en aquests canals, si són bons o dolents, en primer terme hauríem d’acceptar que aquesta és una valoració subjectiva. El que aquí cal és que l’exigència dels telespectadors, doncs, acabi afavorint que la qualitat en els continguts digitals sigui més gran. El gran avantatge de l’àmplia oferta de canals, entre 30 i 40 en la majoria de casos, és que els ciutadans són més lliures per decidir quins continguts volen veure.
Quin paper ha de jugar el CAC en aquest nova televisió digital? El Govern no té opinió sobre els continguts, precisament, perquè aquesta és una funció encarregada al Consell de l’Audiovisual. El que li correspon a aquest organisme és vetllar perquè els continguts respectin les normes establertes en aquest sector. Tampoc li correspon al CAC decidir si uns continguts són interessants o no. Afortunadament aquesta és una tasca que podem fer els ciutadans.
Hi haurà una ràdio digital igual que ha passat amb la televisió? Segur que hi serà, però el que no sé dir és quan. De fet, la digitalització de la ràdio ja és una qüestió plantejada des de fa anys. Així l’any 2004, es va produir un procés concursal per adjudicar freqüències en digital de ràdio a Catalunya. La realitat és que això no s’ha desenvolupat perquè, així com la TDT s’ha produït a nivell global, en el cas de la ràdio aquesta transformació encara no s’ha produït.
La premsa digital és el futur de la premsa? No, jo crec que la premsa digital és el present. Si parlem de si és el futur en substitució de la premsa en paper, jo sóc dels que pensa que la premsa en paper no desapareixerà en unes quantes generacions. Els consumidors de comunicació no són una massa uniforme i no són iguals; són d’edats molt diferents, amb habilitats tecnològiques i interessos molt diferents. Per tant, penso que la premsa de paper té futur, però no serà una premsa de paper com l’hem conegut fins ara. Alhora sóc dels que pensa que la premsa digital no és el futur, és el present. Hem de tenir en compte que, a Catalunya, la generació que va dels 16 als 24 anys ja dedica més hores a Internet que, per exemple, a veure la televisió. Per tant, per una part de la nostra societat, la premsa digital és el present.
I la premsa gratuïta com encaixa en aquest panorama de l’espai català de comunicació? La premsa gratuïta, en termes generals, té com a gran actiu el valor de la proximitat. De fet, els principals projectes de premsa gratuïta que han tingut èxit a Catalunya han estat molt vinculats a experiències de proximitat o adreçant-se a col·lectius molt concrets com, per exemple, joves i estudiants. És veritat que la premsa gratuïta, com la de pagament, necessita com a combustible fonamental la publicitat i, en el context que estem vivint de transformació tecnològica, posa dificultats a la premsa en paper perquè el mercat publicitari està cada vegada més atomitzat.
