Aquesta setmana l'hem començat amb una molt mala notícia, el company i amic Alfons Udina ens ha deixat després d'uns mesos, lluitant contra una malaltia irreversible. L'Alfons, va ser el president que em va precedir substituint en Josep Ritort.
 
L'Alfons els anys que l'hem conegut i l'hem compartit tots plegats, va honorar l'associació amb la seva feina i sobretot amb la seva empremta personal. Afable i ferm en les seves conviccions, va afrontar el gran creixement de l'AMIC en una etapa difícil, en plena crisi econòmica que tant va afectar-nos a tots i que l'Alfons va patir com ningú, quan la seva empresa va notar els estralls que el van obligar a tancar-la i amb ella La Fura, un referent per a tots i una de les capçaleres històriques i que han prestigiat l'AMIC.
 
L'Alfons i l'equip de col·laboradors de tants anys van trobar la manera perquè es mantingués el mitjà. L'Alfons ho va patir i molt, eren molts anys, però el seu paper a l'AMIC en aquest temps de dificultats, no es va veure afectat, tot el contrari. Un altre hagués llençat la tovallola, de motius no n'hi faltaven, però ell mai va fallar al seu compromís amb l'AMIC i els problemes que tenia els portava amb total discreció, fins al final que sobretot la salut i la força ja no l'acompanyaven.
 
Això és una mostra més de la seva manera de ser, discreta, honesta, generosa i compromesa fins al final. Després de rellevar-lo al capdavant de l'AMIC, tot i que sempre el convidàvem als actes i li insistíem que vingués, com a bon tossut que era, va preferir allunyar-se i enretirar-se a la vida més tranquil·la que mereixia. Malauradament li ha durat ben poc. Això sí, no deixava de venir als dinars que anomenem "institucionals" i que l'AMIC ha mantingut tots aquests anys; una trobada cada tres mesos dels quatre presidents que ha tingut l'Associació, per tal d'intercanviar opinions sobre la feina que fem, sempre en un entorn d'amistat i d'aportacions positives.
 
Aquest és un dels grans llegats que ens ha deixat l'Alfons, gens habitual que això passi als col·lectius professionals. El darrer dinar al mes de juliol, va ser molt trist. L'Alfons ens va anunciar que li havien detectat la malaltia cerebral, que l'havien d'operar depressa i que no tenia bon pronòstic. Vam quedar que ens tornaríem a veure ben aviat, però ja no hi hem estat a temps. Amic Alfons, seguirem fent aquestes trobades on tu hi tindràs sempre un lloc especial, seràs en el nostre record i en el de l'associació que tant estimaves, per la que tant vas donar i que tant vas ajudar a créixer i a ser la gran realitat que és avui. Alfons, et seguirem esperant amb la caixeta de catànies i escollint un bon vi o un cava que com bon expert, com sempre et tocava fer. Seguirem preguntant-te amb conya per les bèsties, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya que també presidies. Recordarem la teva bonhomia, amistat i sobretot, la fermesa en que sempre ens vas defensar com a col·lectiu. Adéu amic, que tinguis un bon viatge.
 
Ramon Grau