La parròquia Santa Maria del Teulat, al barri del Poblenou de Barcelona, va acollir el funerals per la mort de Josep Maria Huertas Clavería (Barcelona, 1939), que va traspassar diumenge a les dues de la matinada víctima d'un vessament cerebral que el va obligar a ingressar a l’Hospital Clínic divendres passat a primera hora de la tarda. El periodista va trobar-se malament quan acabava de lliurar a la redacció de La Vanguardia el seu primer reportatge després de dues setmanes de convalescència per una intervenció quirúrgica. Huertas, de 67 anys d’edat, va ingressar ja inconscient al centre hospitalari, del qual ja no en va sortir.

Degà dels periodistes catalans des que el maig passat guanyés unes disputades eleccions contra Pilar Antillach, la trajectòria de Josep Maria Huertas estava íntimament lligada a la ciutat de Barcelona. El periodista havia treballat en els diaris El Correo Catalán, Tele/exprés, Diario de Barcelona, El Periódico, La Vanguardia i l’Avui i era autor o coautor de més d’una cinqüentena de llibres, la majoria sobre el moviment obrer i la capital catalana. Al llarg de la seva trajectòria, havia estat distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1990), la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona (1998) i el guardó Ofici de Periodista. Les seves dues últimes obres publicades van ser Mites i gent de Barcelona i Una història de La Vanguardia.

Al 1975, Huertas va convertir-se en un símbol de la llibertat d’expressió en ser empresonat vuit mesos a la Model després d’un consell de guerra, per un article publicat a Tele/exprés sobre la vida sexual dels barcelonins (La vida erótica subterrània), on informava que alguns meublés de Barcelona eren regentats per vídues de militars. Aquests fets estan documentats a un llibre col•lectiu La presó: quatre morts, vuit mesos i vint dies. El cas Huertas Clavería (Semir i altres, 1978) i un reportatge del programes Dies de Transició (El cas Huertas, per la llibertat d’expressió.

El dol per la mort de Josep Maria Huertas ha estat unànim al món periodístic, cultural i polític català. “Avui és un dia trist per a Barcelona, perquè la ciutat ha perdut un dels seus grans cronistes contemporanis”, va resumir l'alcalde, Jordi Hereu. El president de la Generalitat, José Montilla, el Sindicat i el Col•legi de Periodistes i periodistes i amics com Salvador Alsius o José Martí Gómez van fer públic també el seu condol.