Divendres 27 d’octubre. El president de la l’Asso­ciació Catalana de la Premsa Gratuïta, Mateu Ros, juntament amb els dos vicepresidents de la Junta, Josep Ritort i Josep Masferrer, la responsable d’administració Núria Muñoz i alguns membres de l’staff tècnic de l’entitat es dirigeixen a un conegut restaurant de la Barceloneta. Fa pocs minuts que s’han clausurat les Segones Jornades Internacionals de la Premsa Gratuïta. I l’estat d’ànim general és de satisfacció. Amb una copa de cava a la mà, Ros felicita l’equip per la feina feta. Barcelona ha estat durant tres dies la capital de la premsa gratuïta. L’Edifici del Fòrum ha congregat ponents i congressistes de l’Estat i es­trangers, la majoria catalans, però també editors de Madrid, València, Saragossa, Palma de Mallorca, Benidorm, Almeria, Logroño, Albacete i Navarra. La posada en escena ha convençut els participants, que han superat la xifra de 170 per sessió. “Ens ha do­nat la possibilitat de compartir experiències amb gent del sector; hem resolt dubtes i hem fet lligams amb editors de l’Associació”, valora el director del set­manari de Mollet del Vallès, Contrapunt. Les no­tes del director de publicitat de Sabadell Press, un setmanari que fa un any que és al mercat, van en el mateix sentit: “Fem una valoració molt positiva de les Jornades. Hem assistit a xerrades que en molts casos ens han confirmat que estem en la bona línia”. “Me gustó!”, diu la cap de redacció del Nuevo Almanzora, publicació d’Almeria. “L’organització ha estat impecable, el servei de traducció simultània, molt correcte, i les conferències, de gran interès”, afegeix.
Al llarg dels tres dies, les Jornades han programat un total de vuit taules rodones i tres conferències internacionals, que han donat la paraula a més de trenta ponents. El departament comercial, Internet, la publicitat i els grans anunciants, l’audiència, la distribució, el disseny, la legislació en premsa gratuïta, el model informatiu o l’associacionisme han estat temes d’anàlisi, debat i discussió.

“Les aportacions sobre com ens pot ajudar Internet als mitjans locals m’han interessat molt”, valora Pere Bagur, director del diari Ciutat de Palma. “S’han tocat temes globals i qüestions que afecten directament els nostres mitjans”, afegeix Torrents, de Contrapunt. Andrea Pulido, de la revista El Tiempo de Colòmbia –mitjà de pagament– considera que l’experiència ha estat “molt enriquidora”: “Les Jornades ens han ajudat molt per al nostre nou projecte de premsa gratuïta. El viatge ha valgut la pena”, opina.

Més enllà de l’oferta de continguts, les Jornades també van tenir un gran efecte mediàtic, que van convertir l’esdeveniment en una gran operació de màrqueting sobre la realitat de la premsa gratuïta catalana. “Han servit per visualitzar el moment àlgid i d’expansió que viu la premsa gratuïta”, opina Àlex Gutiérrez, director del diari digital Comunicacio21.com. Ma. Carme Rodríguez, editora d’El Tot Mataró, un dels setmanaris pioners a Catalunya, considera que la cita ha servit per reivindicar el paper de la premsa gratuïta, a la qual “fa massa anys que se l’anomena fenomen”. “Informativament parlant, la premsa gratuïta de proximitat que es fa a Catalunya cobreix un important buit informatiu i ja no té el sentiment d’inferioritat d’altres anys”.

El professor Piet Bakker, un dels principals especialistes mundials en premsa gratuïta, va protagonitzar una de les tres conferències internacionals, juntament amb el director del diari Clarin.com, Guillermo Culell, i els promotors del diari gratuït AM New York, Donald Nizen i Rusell Pergament. “Aquestes Jornades han posat la premsa gratuïta catalana en el mapa”, valora Bakker. Precisament la ponència de l’acadèmic holandès va donar un dels principals titulars dels tres dies de debat: “La premsa catalana és un cas únic a Europa”, va afirmar. I la frase va fer fortuna. “És veritat”, matisa Bakker dies després de la trobada. “Catalunya és probablement una de les regions més avançades pel que fa a premsa gratuïta i un exemple per a molts editors. Crida l’atenció la diversitat de publicacions que hi ha, que van des dels diaris als mensuals, des d’informació generalista a informació especialitzada i de formats reduïts a mitjans que aposten pel tabloide”, reflexiona.

Un altre dels moments mediàtics de les Jornades va ser el debat que va reunir els directors dels principals diaris de premsa gratuïta i de pagament a Catalunya. Hi van participar els representants dels quatre grans diaris gratuïts de Barcelona, Enric Sierra (20 Minutos), Ignacio Iraburu (Què), Xavier Gual (Metro) i Carlos Enrique Bayo (ADN) i per part dels rotatius de pagament, Jordi Busquets (El Punt) i Rafael Nadal (El Periódico). Els ponents van coincidir a buscar complicitats per treballar de manera conjunta i donar-se la mà per primera vegada per afrontar el futur. Tots van considerar que l’anomenada “crisi” de la premsa de pagament és anterior a l’explosió dels mitjans d’informació gratuïts i van destacar que poden conviure les dues opcions. El debat, moderat pel director del programa de TV3, Àgora, Ramon Rovira, va causar una gran expectació perquè era la primera vegada que es feia a Catalunya. Els principals mitjans de comunicació es van fer res­sò de la iniciativa de l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta. “Va ser un dels grans moments de les Jornades”, afirma Pere Bagur, de Ciutat de Palma. “Va ser especialment interessant perquè va servir per trencar esquemes que han atenallat la premsa gratuïta últimament”, opina el periodista Àlex Gutiérrez, de Comunicació21.com.

Reconeixement institucional
Bon balanç dels congressistes. Excel·lent cobertura mediàtica. El tercer gran repte de les Jornades era aconseguir obrir els ulls als representants de les principals administracions catalanes sobre la seva realitat. En aquest sentit, l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta va rebre bones vibracions. En el discurs inaugural, el secretari de Comunicació, Ramon Font, va reconèixer el paper dels gratuïts. “Aquest sector forma part del futur de la comunicació ‘al costat de’ i no ‘de costat de’ la premsa de pagament. En aquests temps de ‘crisi lectora’, els gratuïts estan creant nous lectors”, va dir Font. També l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va afirmar davant els editors de gratuïts que la Ciutat Comtal no ha sabut entendre la importància d’aquest tipus de premsa i que és un treball que ara s’està fent amb l’objectiu d’integrar-la totalment en la vida de la ciutat.

Una mostra de poder
Al llarg de les Jornades, els visitants van poder veure una exposició sobre la premsa gratuïta catalana. La mostra la formaven el total de capçaleres que integren actualment l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta i que superen ja les 85 capçaleres. La tirada conjunta de totes és de 2,8 milions d’exemplars i la seva audiència, de més de 4,5 milions de lectors.
“Ja no som l’altra premsa, sinó la premsa de present”, comenta Ros. “Possiblement ha arribat l’hora de treure’ns el cognom gratuïta. No cal diferenciar-nos perquè som la premsa que domina el panorama comunicatiu”, conclou.