Aquesta és la principal conclusió d'un estudi dut a terme per dos professors de Política de la Universitat de Harvard, Filipe campante i Daniel Hojman, que en aquest treball analitzen dos períodes molt importants en la història dels Estats Units i en la configuració de la seva societat, com són el que van d'entre 1920 a 1940, on el principal mitjà de comunicació era la ràdio, i el que va des de 1940 fins al final de 1950, quan la televisió conquesta les llars americanes.

Els autors s'han centrat en el pes que van tenir aquests dos mitjans, la ràdio en primer lloc i la televisió després, en la transformació i la configuració de les opinions polítiques dels ciutadans, arribant a la conclusió que tots dos van contribuir a que disminuís la polarització.

La principal raó, segons els autors, és que tant la ràdio com la televisió "van afectar a la motivació política dels oients i espectadors, influint en la seva ideologia". Per arribar a aquesta conclusió, els autors han analitzat també els resultats electorals que es van produir durant aquests anys, comparant-los amb els d'anys anteriors.

"Una interpretació lògica ens porta a pensar que la ràdio va contribuir a aquesta despolarització portant a les urnes a un nou tipus de votant menys radical que els anteriors", assegura una de les conclusions de l'estudi, que prossegueix dient que la televisió va tenir un efecte similar sobre les opinions polítiques dels ciutadans, recolzant-se en el gran impacte que va provocar. Veure més informació CLICANT AQUÍ (Per La Información)