La distribució de premsa gratuïta ha crescut de forma espectacular a Europa. A l’any 2000 la distribució era de 5,5 milions, una xifra que es va doblar en 11 milions al 2004. Dos anys més tard es va més que doblar la xifra, arribant als 26 milions d'exemplars al 2006. El setembre del 2008 les més de 125 capçaleres existents a Europa – més de 300 edicions – tenien una distribució de més de 28 milions d'exemplars. Des d’aleshores, però, i fins ara, les circumstàncies fan que la circulació es debiliti fins el segon semestre del 2010, immediatament s’afiança i durant aquest any torna a créixer a Europa, excepte en alguns casos. Però s’han perdut moltes més capçaleres de pagament!

A excepció de Noruega i alguns estats de l’est de l’Europa, tots els mercats editorials compten amb premsa gratuïta. La competència de capçaleres és molt més freqüent que el monopoli. Normalment cada estat edita 3 diaris o més, de manera que la quota mitjana de mercat és superior al 20%. En cinc estats hi ha més diaris gratuïts que de pagament i en una dotzena de països els gratuïts tenen molta més tirada que els de pagament. Crisi, si; però amb solvència.