Els mitjans de comunicació han entrat des de fa temps en una fase de canvis radicals. Canvis tecnològics, empresarials o professionals que s’han accentuat a partir de la crisi global de 2007 i que no solament afecten l’estructura del sector, sinó que tenen conseqüències en el paper que juguen els mitjans en les societats avançades.

A l’espai català de comunicació els canvis són evidents. Començant per la televisió, el mitjà més poderós. El model actual està en crisi i no sabem quant de temps duraran les transformacions ni com seran els mitjans audiovisuals en un futur més incert que mai. Per això, l’any passat l’Opinió Catalana i la Fundació Escacc van acordar fer un estudi d’opinió sobre el futur de la televisió. L’objectiu era saber què pensaven sobre aquesta qüestió un grup representatiu de persones coneixedores del món de la televisió des de diferents punts de vista: professional, empresarial, acadèmic o polític.

Així, una trentena de persones expertes van respondre la primavera/estiu de 2011 una enquesta de deu preguntes sobre el futur de la televisió, o la televisió el 2020, a l’espai català de comunicació. A partir de les respostes del panell d’experts, vam elaborar l’estudi “El futur de la televisió a l’espai català de comunicació”, que es va presentar dilluns, 1 d’octubre de 2012, a l’Auditori Blanquerna, de Barcelona, amb la col•laboració de quatre dels participants en l’estudi: Francesc Escribano, director de Minoria Absoluta; Jaume Roures, soci fundador de MediaPro; Mònica Terribas, consellera delegada i editora de l’Ara; i Josep Gifreu, catedràtic de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, que va moderar l’acte.

Les respostes dels participants es van formular abans que es produïssin alguns dels esdeveniments més importants que darrerament han sacsejat el món de la televisió. El mateix 1 d’octubre, fins i tot, se’n produeixen dos de significatius: Televisió de Catalunya remodela l’oferta de canals a Catalunya i a les Illes Balears, i Antena 3 comença l’absorció de La Sexta. Aquest ritme de canvis accelerats ens va fer dubtar en alguns moments de la nostra capacitat d’analitzar el futur, però el dubte es va transformar en estímul. No s’hi valia a no intentar-ho.

Finalment, els resultats de l’estudi estan a punt i, després de la presentació del dia 1, tindrem ocasió de valorar-los des d’aquí mateix. De moment, avancem que, en no poques qüestions, les opinions de les persones consultades es bifurquen en dos escenaris diferents: en quin moment es produiran els grans canvis; com seran llavors les lleis de l’audiovisual; com es regularan aspectes fonamentals dels continguts, com ara el pluralisme cultural i lingüístic o la publicitat… o com es finançarà la televisió pública, per esmentar els temes més destacats. En canvi, en altres aspectes, no menys importants, les opinions conflueixen de manera molt generalitzada, com en els casos del paper de la televisió pública en l’espai català de comunicació o de l’equilibri entre l’oferta pública i la privada.

Creiem que els resultats són reflex de les opinions dominants en el sector. Però de la mateixa manera que les conclusions de l’estudi són representatives, tampoc podem ignorar que s’han expressat damunt d’un terreny movedís, més movedís que mai els últims mesos, per l’efecte conjunt dels canvis polítics i de la crisi econòmica.


Taula rodona
D’altra banda, en la taula rodona organitzada en la presentació, l'exdirectora de TV3 i consellera delegada de l'Ara, Mònica Terribas, va dir que part del problema rau en “què s'exigeix als públics i què als privats”. Un altre dels experts participants, el soci fundador de Mediapro, Jaume Roures, va destacar que “no és cert que la televisió tradicional s'hagi acabat”.

Pel que fa a l'espai català de comunicació, els experts enquestats opinen que la reciprocitat d'emissions “pot ser important en una primera etapa, però, més endavant, allò realment important serà la cooperació entre les televisions per a la producció i difusió de continguts”.