Enmig de la boira d'una transició digital que encara està en els seus començaments, hi comença a haver certes coses més o menys clares en perspectiva mundial, tot i que encara ningú s'aventura a traçar l'horitzó dels mitjans de comunicació amb una dècada o més de prospectiva .
Podem enumerar alguns traços i orientacions.

1. - "Les tauletes salvaran a la premsa”, ha dit a Londres Pedro J. Ramirez. No és molt original, però és altament probable que tingui raó. La segona part de la qüestió és quina premsa es salvarà? Amb quin model i formats?

2.- Els internautes paguen per informació de qualitat, ben segmentada, plantejada com un servei especialitzat. Això ja està provat. La gratuïtat total dels començaments ha estat un monumental error i molts diaris desapareixeran per aquesta causa. Milions de visitants únics que no paguen és una ruïna.

3.- La premsa tradicional, amb el seu paper i rotativa, s'enfonsa, el seu model és mort. Una dada demolidora de Mark J. Perry, professor d'economia de la Universitat de Michigan: la premsa nord-americana va trigar 50 anys a passar d'uns 20.000 milions de dòlars d'ingressos per publicitat anual (1950) a 63.000 milions el 2000. Però només van fer falta 12 anys per passar d'aquesta última xifra a menys de 20.000 en l'any en curs. Aquesta caiguda lliure està deslligada de la conjuntura econòmica.

4.- La informació per Internet és cada dia més important per a la configuració de l'opinió pública. Més de 600 milions de persones consulten les versions digitals dels diaris impresos. Però la publicitat digital representa només el 2% del total mundial. Noves formes de publicitat integrada ajudaran a trencar les barreres.