AMIC

Virginia Pérez Alonso: "Que els lectors siguin una font d'informació per al periòdic és tan essencial com l'aigua"

Dilluns, 1 de octubre 2012

Parlar amb Virginia Pérez Alonso, periodista i directors adjunta de 20minutos.es (@virginiapalonso a Twitter) és una classe magistral de periodisme. L'aula és una sala adjunta a la redacció de 20 Minuts, on després de les seves parets envidrades es pot observar un equip humà modest però el treball els ha portat a estar nominats recentment als coneguts com els “Oscars” del periodisme en línia, atorgats per la Online News Association (ONA).

I la teoria no decep. Virginia respon amb franquesa, naturalitat i sense embuts a les qüestions del seu entrevistador, per qui anteriorment havia preguntat la seva història, llibreta en mà. "Una de les qualitats per defecte de tot periodista és la inquietud", assenyala. És de l'opinió que el periodisme ha de ser gratuït i de lliure accés. També advoca per l'ús de les xarxes socials -Twitter l'entusiasma- i no entén que hi hagi debats entorn del denominat periodisme ciutadà, "tan essencial com l'aigua", o l'ús d'internet en el sector.

- A qui ha ajudat més internet, als mitjans de comunicació o als periodistes?
- Crec que als periodistes. Els mitjans de comunicació van desaprofitar una oportunitat magnífica de fer bona informació i rendibilitzar els seus mitjans a internet. Aquesta oportunitat la van perdre en els anys 90 ... i l'han seguit perdent al llarg del temps. Als periodistes els ha beneficiat enormement. L'accés a fonts, a gent que està vivint històries en diferents parts del món, a eines de comunicació que el que fan és diversificar la manera que tenim de dirigir-nos als nostres lectors i, per tant, facilitar la manera d'arribar-hi... internet ens ajuda a mantenir-nos vius i fer una millor informació, que és del que es tracta.

(...)

- Tinc entès que ets una ferma defensora d'una web oberta i que els llocs de pagament no són el camí a seguir
- Crec que cadascú ha de seguir el seu camí, cada mitjà és lliure de decidir el que consideri. Aquí la clau està en que trobem el model de negoci que ens permeti no ja sobreviure, sinó fer periodisme. El periodisme és una eina bàsica per a la democràcia. Que hi ha mitjans que volen habilitar un mur de pagament? Fantàstic Què n'hi ha que prefereixen funcionar per subscripció? Genial. Particularment crec en el periodisme d'accés lliure i universal per a tothom, des del punt de vista que és un instrument democràtic.

Pel que fa a 20 Minuts, la línia de la casa és la gratuïtat perquè estem convençuts que tothom ha de tenir aquest accés lliure, gratuït i universal al periodisme. I el nostre objectiu és mantenir-nos. Quan vam llançar 20 Minutos en paper a Espanya érem el primer mitjà gratuït que hi havia i ens deien: "aquests no duraran ni dos dies"... Vam aconseguir fer un model més que viable amb un diari gratuït vivint de la publicitat, que al final és del que pràcticament viuen tots els mitjans de comunicació, i a la vista està que és factible.

- Però, ¿realment és un model rendible?
- Ara mateix és tan rendible o tan poc rendible com ho és el de la resta dels mitjans de comunicació. Perquè al final venguis el teu periòdic al quiosc o el reparteixis de forma gratuïta, el gruix dels ingressos és la publicitat. Quan parlem de caigudes en els ingressos per publicitat del 20%, com està passant aquest any, la rendibilitat entra en escac, òbviament. Per a tots. Per tant, 20 Minutos és ara igual de rendible que qualsevol altre mitjà.

- Tot i que molts mitjans atribueixen a internet la pèrdua de tirada impresa, des de 20 minutos busqueu potenciar un model diferent a l'actual diari de “notícies d'ahir”. A nivell general, com creus que serà el diari del futur?
- Possiblement, el diari del futur no serà diari. És una opinió personal. Possiblement serà un diari de llarg recorregut, d'històries més llargues, que et duri dos o tres dies, que no estarà tan enganxat a l'actualitat informativa... encara que això es veurà d'acord a les necessitats del lector. Moltes vegades els periodistes tendim a pensar que el mateix lector que ens llegeix en paper ho fa en web. I això no ha de ser així.

Però la realitat és que les notícies del dia no només les llegeixes a través d'internet, les escoltes a la ràdio, les veus a la televisió ... amb la qual cosa comença a cobrar sentit aquesta idea que el diari de demà no pot ser el de avui. Crec, a més, que serà més curt, amb menys volum de pàgines i no tindrà redacció pròpia. Tindrà una redacció molt més gran i multisuport.

(...)

- El periodisme pateix una greu crisi en el sector, el que unit a la conjuntura econòmica ha provocat acomiadaments i tancaments. Què ha de fer un periodista davant aquesta situació?

Una de les qualitats que hauria d'incorporar tot periodista és la inquietud. Amb inquietud es salten moltes barreres. És clar que en les facultats de periodisme no s'està sortint, ara per ara, amb la formació que estem demanant a les redaccions. Això va canviant, la gent aprèn més coses però realment la clau dels nous periodistes és que siguin autodidactes i en la formació.

És molt trist acabar una carrera i pensar que et vas a haver de seguir formant, però és així; a molts ens ha tocat fer-ho sobre la marxa. Es pot fer. Una altra de les claus és que et maneguis bé dins la tecnologia... No ens oblidem que qualsevol mitjà ja és internet, sigui ràdio, televisió o premsa sempre vas a treballar a internet. També és important no desesperar, ser optimistes i ser bons, hi ha moltes formes de demostrar que s'és bon periodista i no haver d'estar esperant que et truqui un mitjà de comunicació per treballar.

- Ús de teletips, SEO, generar continguts amb titulars i etiquetes que indexin bé en els cercadors... de vegades no dóna la sensació que el periodista digital treballa més per a Google que per als usuaris?
En altres mitjans no sé com és, aquí primem la informació, tant d'última hora com a pròpia. Som un mitjà generalista, si passa alguna cosa al Iemen no tenim un corresponsal al Iemen, l'hem de cobrir per teletip i intentem comprovar aquesta informació amb tot el que està al nostre abast. Aquesta teoria que es treballa per cercadors em comença a fer riures perquè una de les aspiracions que tenim tots els periodistes -i si no la tenim és que no som periodistes- és que les nostres informacions arribin al major nombre possible de persones.

Els cercadors són una eina fonamental per arribar al major nombre de persones possible. No sé per què els veiem com un coco. Escriure per cercadors? I això què és, com s'escriu per cercadors. Sí tinc clares les claus per escriure a internet i que la gent et trobi, perquè hi ha gent que ho farà a través del teu mitjà i gent que ho farà pels cercadors. I per mi tan lector ho és l'un com l'altre.

Escriure un titular descriptiu és escriure per cercadors? Bé, planteja-ho com vulguis. Dins d'això, com tot a la vida però en el periodisme més, sentit comú. Et pot venir un senyor especialitzat en SEO i dir "mira, el percentatge de repetició de les paraules clau dins del text ha de ser del 25%"... i optar per anar comptant cada dia si portes el 25% o aplicar la lògica i pensar que si estic parlant que Cristiano Ronaldo està trist, parli en el text de Cristiano Ronaldo i que està trist.

- ¿I quin paper juguen les xarxes socials en tot això?
- Són una altra via fonamental per a la difusió de continguts i una font d'informació de primer ordre... però com a tal cal verificar-ho i contrastar-ho com faríem amb qualsevol altra font. Per a mi són una agència d'informació més, amb aquesta barrera de la verificació, i un termòmetre social, encara no pots fer una translació de Twitter a la societat però sí veure quins temes interessen, què opina la gent o quines sensibilitats hi ha.

(...)

- Periodisme ciutadà. A priori dos termes redundants i que molts porten l'extremisme de blanc o negre, de si és positiu o no. A tu t'agrada anomenar periodisme col•laboratiu però, realment existeix el gris?
- N’hi ha, nosaltres ho fem cada dia. El problema és que els periodistes tenim una tendència excessiva a etiquetar tot el que passa al nostre voltant. Això genera murs. Però quan tot ho absorbeixes d'una forma natural i ho incorpores al teu dia a dia es converteix en una cosa més. Crec que una de les raons de ser dels periodistes és la de ser esponges i agafar qualsevol element que tinguem al voltant per ajudar-nos a fer millor la nostra feina, que no és escriure molt bé, ni lluir-nos molt, ni que ens felicitin molt ni que ens coneguin a la tele. És transmetre la millor informació possible als ciutadans. Que els lectors siguin una font d'informació per al diari és tan essencial com l'aigua. Perquè és gent que està al carrer, que t'està explicant les seves històries, que t'està acostant a aquesta realitat quotidiana. No entenc el debat. Qui no vulgui comptar amb els seus lectors per construir millor periodisme ja s'ho farà. Nosaltres ho fem, els nostres lectors ens ho agraeixen i per a nosaltres aquest diàleg permanent amb el lector és essencial.

- El web de 20 Minutos té una clara vocació social (enquestes, comentaris, l’eco de les xarxes socials...). Tanmateix, és recurrent trobar entre els comentaris dels usuaris alguns crítics amb els filtres establerts, arribant a fer ús de vegades de la paraula censura. Què opines?
- Per a mi, el menys participatiu que hi ha en un diari en línia ara per ara són els comentaris. És el que menys valor aporta. La majoria de les vegades és un niu de trolls que el que fa és fer fora automàticament a la gent que sí que té ganes d'aportar i conversar. És una cosa que crec que tots els mitjans tenim pendent resoldre. En el nostre cas, el volum de comentaris és ingent i en moltes ocasions destrueixen més del que construeixen. Però més enllà dels comentaris, 20minutos.es és un mitjà enormement participatiu. Sense anar més lluny, les llistes, que són rànquings que fan els usuaris, tenen molta audiència. La participació real, que més m'interessa, és la que ens aporta històries.