El primer acte amb contingut sectorial va ser la lectura de les conclusions de l'informe anual de tendències, que intenta fixar a cop de dades un diagnòstic per al negoci de la premsa. Com és tònica habitual els darrers anys, l'emergència de mercats com la Xina i l'Índia salva les dades globals. Però si es mira la situació als Estats Units o a Europa es constata que, en els últims cinc anys, la difusió ha caigut un 17%. Això sí, el ritme de la caiguda s'ha rellentit.

Larry Killman, director general en funcions de la WAN, va voler refredar qualsevol conat d'eufòria digital: tot i reconèixer que el futur passa per l' online, el paper encara suposa la major part dels ingressos. “Això que era cert fa quinze anys, ho és encara ara. El digital ha afegit lectors, però no ingressos en la mateixa proporció”.

Algunes de les dades tranquil•litzadores que s'han ofert (convé no perdre de vista que es tracta d'un esdeveniment corporativista) són que 2.500 milions de persones al món llegeixen un diari de paper, mentre que només 600 milions ho fan a internet. De fet, el consum de premsa és superior al d'Internet, ja que tan sols 2.200 milions d'habitants del món es connecta a la xarxa diàriament.

Sigui com sigui, s'ha detectat un augment de l'audiència global, després del recés del 2010. En els últims cinc anys, malgrat la crisi, es llegeixen un 4,2% més de diaris. L'informe anual ha volgut posar també un petit focus a l'Àfrica. “Està vivint una renaixença dels mèdia, és una renaixença dels mitjans al mòbil”, explicava Kilman. Més valoracions: la llista d’estats amb major ràtio de ciutadans connectats a Internet coincideix bastant amb els països on la penetració de la premsa de paper és major.

La segona part s'ha centrat sobretot en els aspectes econòmics. Per entendre l'èmfasi previ sobre la difusió del paper ajuda la següent dada: el 50% del negoci són encara les vendes dels diaris. L'informe de tendències assenyala també que el 40% dels internautes llegeix un diari digital. Ho fan amb menys atenció, per tant el repte és, segons Kilman “fer que vinguin més sovint i que ho facin per estar-s'hi més estona”. Kilman ha assenyalat com dos dels diaris de més èxit a Internet, el New York Times i el Mail Online han basat la seva estratègia en això, tot i partir de model i línia editorial ben dispar.

Segons la WAN, els diaris encara acaparen 96.000 milions de dòlars en publicitat, tot i que es ve d'una xifra notablement major (128.000 milions) al 2007. Internet va agafant més tros del pastís publicitari: ja és el 18%, però són uns diners que el sector no veu massa, ja que la major part se l'enduen els cercadors, amb Google de manera destacada. De fet, van preguntar a editors de mercats consolidats quin percentatge dels diners els venia de la part de negoci digital. Tres quartes parts de la resposta situaven aquesta xifra per sota del 10%. Des de fa un parell d'anys, part del focus està posat en les tauletes. “Són plataformes prometedores”, valorava Kilman, “però encara és massa d'hora per assegurar que canviaran les regles del joc. Sí que sabem que aconsegueixen una permanència major de l'usuari que no quan navega amb un ordinador de sobretaula”.

NOTA: Podeu seguir el relat del Congrés que s’està fent via Twitter (etiqueta #wnc12) i diàriament la crònica al web d'Escacc