Les últimes notícies d'audiència sobre les principals capçaleres de revistes són realment dolentes. Com succeeix amb els diaris, sembla que aquestes ja han arribat a la vora del precipici. Moltes publicacions són les encarregades de construir amb gran part de la identitat de marca, amb el seu contingut sobre els seus productes i serveis. I tot i l'obsessió per part del màrqueting amb les dades d'audiència, aquesta tendència no sembla haver arribat encara als seus companys de redacció.

Els professionals de màrqueting investiguen exhaustivament les seves audiències fins que les entenen instintivament. Per això és estrany veure com les revistes han mantingut la part editorial i la de publicitat operant totalment per separat, amb cada un dels equips negant l'existència de l'altre. No és comú veure una reunió de personal editorial amb un director de màrqueting que informi sobre els darrers canvis en el perfil del lector, l'edat que tenen, on viuen o el que els interessa ara.

No es tracta d'exercir pressió sobre el que un periodista ha d'escriure, sinó que, a mesura que els editors gestionen el contingut de marca i la identitat, la redacció completa ha de veure l'estratègia sobre els consumidors de la mateixa manera que ho fan els anunciants. Els editors de revistes només han de visitar als seus col•legues a l'altre costat del passadís, probablement tinguin valuosa informació per compartir i fer marca.